http://t.naciodigital.cat/sabadell/index.php?id=760
Isaac Borojovich: «Jo celebro l’aniversari dos cops cada any»
Albert Segura, Sabadell | Actualitzat el 25/04/2015 a les 18:00h
Arxivat a: Cultura, Uruguai, Isaac Borojovich, Polònia, nazisme, Memòria històrica
Isaac Borojovich explicant la seva història a estudiants de l’Escola Pia de Sabadell. Foto: Albert Segura
“Em dic Isaac Borojovich, vaig néixer el maig de 1927, el 15 d’agost, però celebro dos cops el meu naixement: el primer, el dia que vaig néixer, i el segon, el dia que em van alliberar del camp de concentració de Bergen Belsen, el 15 d’abril de 1945”. Així comença el seu relat Borojovich, que aquesta setmana ha viatjat des de Montevideo, a l’Uruguai, on viu amb la seva dona, per traslladar la seva vivència a un grup d’alumnes de l’Escola Pia de Sabadell. Durant la seva infantesa, va malviure en tres guetos i sis camps de concentració en diferents països d’Europa.
Amb 87 anys, Borojovich té la ment clara i neta, conservant així detalls que posen els pèls de punta i fan recordar que fa no pas massa la tragèdia va picar a la porta de milions de ciutadans europeus, que van ser perseguits per una ideologia. Borojovich, polonès de naixement, vivia en un petit poble de 1.100 habitants amb els seus pares, els seus oncles i una germana de 6 anys.
Al 1941 l’exèrcit nazi els va concentrar en un gueto, on per ajudar la família treballava fent tasques com ara netejar les botes dels soldats. “La meva vida ha anat acompanyada d’intuïcions que m’han salvat de la mort en reiterades ocasions, no sé si per fortuna”, explica.
La primera d’aquestes ocasions va dur-lo a amagar-se darrera una pila de llenya amb un amic. Havia vist moviments que considerava sospitosos, i va decidir resguardar-se i deixar passar el temps. Al dia següent, quan van decidir sortir de darrera dels troncs, van saber que els soldats s’havien endut 19 nens de la seva edat i que els havien matat. “Em vaig amagar per instint”, insisteix.
La segona ocasió va arribar en un altre gueto, on els soldats van cridar tots els habitants a la plaça. “Li vaig dir al meu pare que em volia escapar, i ell va posar el crit al cel, però la meva mare em va dir que fes el que em digués el cor”, explica. Així, ho va fer, i va decidir amagar-se en un pou negre fins que no va sentir rebombori a fora. En sortir i arribar a casa, els seus pares li van explicar que s’havien endut tots els nens de la seva edat.
Més endavant, va treballar en una estació on va caure una bomba a pocs metres d’ell, però no va explotar. A Estònia van haver de fer un periple on es veien obligats a dormir al ras a una temperatura de -25ºC. “Molts van morir pel fred, però el que era pitjor era el vent; jo sabia que els esquimals per resguardar-se del vent es cobreixen de neu, i així ho vaig fer, això em va salvar de morir congelat”, assegura.
En el moviment de guetos i camps de concentració, un dia van endur-se la seva germana de 6 anys i el seu oncle. Poc després van saber que els havien assassinat. El mateix va passar amb el seu pare. “Fa uns 15 anys em va trucar una cosina per dir-me que hi havia un home a Israel que tenia notícies del meu pare. El vaig trucar i em va explicar que el van assassinar el 16 de desembre de 1944 i que l’havien llançat a una fossa comuna amb 700 persones més”, recorda.
Aquell mateix any el van dur al camp de Bergen Belsen, on el van separar de la mare. Amb un amic seu, que amb el temps s’ha fet inseparable, van decidir lligar-se amb una cadena una olla a la cama, amb la qual podien arreplegar el menjar, cosa que els va salvar. Un dia, però, va trobar la seva mare, i perquè no detectessin la seva relació, ell d’amagat li va donar la seva olla.
Una gorra i una olla com la que Borojovich duia als camps de concentració. Foto: Albert Segura
Més endavant, la gana i el drama van perseguir-lo mentre ell buscava la mare de nou. Va caure pràcticament mort i va ser llavors quan ella el va trobar. Era el 15 d’abril de 1945 i no hi havia ni rastre d’alemanys al camp.
Després de tot plegat, mare i fill van estar-se sis mesos a París, i al setembre de 1946 van volar a l’Uruguai, on ja s’hi han quedat i on Borojovich hi ha fet les seves arrels.
El vincle amb Sabadell
Borojovich ha visitat Sabadell de la mà de David Serrano, professor de l’Escola Pia, on es desenvolupa un projecte educatiu de recuperació de la memòria històrica des del 2007. En la seva estada, ha explicat la seva vivència als alumnes: “Els joves tenen la ment neta i oberta, no com els adults, ara els toca a ells explicar-ho”, diu.
Serrano està preparant una pel·lícula documental sobre la vida de Borojovich, després que l’any passat va presentar el llibre “Isaac Borojovich y la memòria uruguaya de la Shoá”.
Issac Borojovich amb els alumnes de l’Escola Pia. Foto: Albert Segura
Isaac Borojovich y la memoria uruguaya de la Shoá 